Puta i curta.

I perquè no?
Sí.
Hi ha maneres i maneres de viure. Maneres de fer, de sentir.
Pero que collons! És tant important tot plegat?
Al final te'n canses de ser tant imbècil. De menjar-te el tarro per parides que no porten enlloc. Te'n canses i prou. Dius prou.
Tot comença i acaba per un mateix. Com la vida. I aquesta és curta i puta...
Fem-ho fàcil òstia!
T'estimo. M'estimes? Doncs palante tu! La resta són collonades buides. Retòrica de perdedors ,passatemps de intel.lectuals hermètics,palles mentals de nens que juguen a ser grans.
Siguem nens que juguen a ser nens. Sóc i vull ser. Un nen.
I dir-li al meu fill que nomes importa el que realment importa. I que mentre descobreix que és el que realment importa no li importi una merda res.
Que sigui i prou. Que sigui com sigui ell.
Jo se que es bò. I el seu cor també ho sap.
No necessita res més. Els fills de puta que hi ha pel món i els mitja-tites com jo ja li deixaran clar de que va el cuentu i a qui s'ha de juntar... i amb qui no ho hagues d'haver fet...

Jo de mentres intentaré simplificar. Allunyar-me de la reflexió com a vici,per acostar-me al moment present. Ja va sent hora de mirar a la vida de cares. De moment li he vist el cul (i a estones la cara pel retrovisor). Resumint,o no arribo o em passo.

Ja va sent hora de frenar i caminar.

No ho arreglaré d'avui per demà. Ho saps cabronàs...
Però les alarmes saltaran abans,això segur.
Fins que deixin de sonar.
Fins que em deixi atrapar per la vida o l'atrapi jo
Aleshores serà una mica menys puta,pero potser més curta!